Ciutadans La alcaldable Esperanza García (derecha)
y la segunda candidata, M.Luz Guilarte (izquierda)
y la segunda candidata, M.Luz Guilarte (izquierda)
Avui, a més de ser el día de Sant Jordi, és el día següent de la primera volta de les eleccions a França.
Empecemos por Francia: siempre se ha dicho que la cultura democrática en el ciudadano francés es de lo más arraigado. Y así nos lo han demostrado. La participación de los franceses en la primera vuelta de estos comicios ha sido absolutamente ejemplar. Un 84,60% otorga al resultado una gran dosis de legitimidad democrática. Veremos qué ocurre con la segunda vuelta… ¿por qué analizo la situación francesa? Pues porque durante muchos años los representantes de los partidos políticos tradicionales españoles, y sobre todo los catalanes, han tratado de justificar los grandes porcentajes de abstención en las elecciones, argumentando que en muchos países de cultura democrática y avanzados también sufrían de este mal. Desde Ciutadans hacemos una lectura muy positiva: si los políticos introducen la regeneración política dentro de sus filas; un proyecto ilusionante y en un entorno no crispado, el ciudadano puede volver a confiar en la clase política. Nosotros lo hicimos en noviembre, y volveremos a hacerlo en estas elecciones: hablando de lo que le interesa al ciudadano, escuchándole, defendiendo las listas abiertas y limitando los mandatos a dos legislaturas consecutivas, como incluye nuestro programa.
El día de Sant Jordi és un día ben especial per als barcelonins: els carrers s'omplen de Ciutadans que s'acosten a les parades de llibres i compren roses als alumnes d'instituts que volen recollir diners per marxar de viatge de fi de curs. És l'exemple del civisme, de la cultura, una festa que originariament neix al Montblanc i que es converteix amb el pas del temps en una festa de profundes arrels catalanes, però malauradament aquest civisme no ha estat present en tots el conciutadans avui. Tot i que no ha acabat el día, les parades que hem organitzat des de Ciutadans a Sant Gervasi i Ciutat Vella han sofert amenaçes, insults i agressions. I quan parlo d'agressions no em refereixo a que hagin fet malbé les nostres parades, el material literari, les roses… Alguns companys han patit agressions de tipus físic. Ens trobem, els que treballem per aquest partit amb situacions que ens recorden altres temps d"intolerància, i poc democràtics.
Desde Ciutadans hemos publicado un manifiesto en el que defendemos que la Diada, el día 11 de septiembre, debería sustituirse por el día de Sant Jordi, porque este sí constituye un ejemplo de cómo una tradición catalana refuerza los vínculos del civismo, la tolerancia, la cultura y la vida; y no de confrontación, como ocurre el día 11.
El día de Sant Jordi és un día ben especial per als barcelonins: els carrers s'omplen de Ciutadans que s'acosten a les parades de llibres i compren roses als alumnes d'instituts que volen recollir diners per marxar de viatge de fi de curs. És l'exemple del civisme, de la cultura, una festa que originariament neix al Montblanc i que es converteix amb el pas del temps en una festa de profundes arrels catalanes, però malauradament aquest civisme no ha estat present en tots el conciutadans avui. Tot i que no ha acabat el día, les parades que hem organitzat des de Ciutadans a Sant Gervasi i Ciutat Vella han sofert amenaçes, insults i agressions. I quan parlo d'agressions no em refereixo a que hagin fet malbé les nostres parades, el material literari, les roses… Alguns companys han patit agressions de tipus físic. Ens trobem, els que treballem per aquest partit amb situacions que ens recorden altres temps d"intolerància, i poc democràtics.
Desde Ciutadans hemos publicado un manifiesto en el que defendemos que la Diada, el día 11 de septiembre, debería sustituirse por el día de Sant Jordi, porque este sí constituye un ejemplo de cómo una tradición catalana refuerza los vínculos del civismo, la tolerancia, la cultura y la vida; y no de confrontación, como ocurre el día 11.
2 comentarios:
Hola,
referent a la seva proposta del canvi de la Diada Nacional de Catalunya, m'agradaria plantejar-los una qüestió. Vostès sempre s'han erigit com un dels únics partits polítics que clamen per emprendre iniciatives que toquin realment el ciutadà i han rebutjat, segons diuen, els anomenats "debats estèrils."
Aquí ve la pregunta: Realment creuen que aquest ciutadà de Catalunya que té problemes per aconseguir habitatge, que no cobra el sou que hauria, que potser ni tan sols no gaudeix d'un contracte laboral digne; realment creuen que a aquest ciutadà li interessa o li preocupa que la Diada Nacional de Catalunya sigui el dia 11 de setembre o el 23 d'abril?
Publicar un comentario